 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
de les besades i dels plors dels difunts,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues.
Som fets de terra erma i esquerpa,
de suor pobra i de renecs contra la borrascada,
de collites mortes, de misèria antiga.
I hem aprés a arrosar tristeses sobre orcs
i a mallar sargassos per mars embravits.
És cruel el plany del temps entre les roques,
és freda la mirada anciana de la terra.
Silvestre Vilaplana
en Entre mots i versos
Universitat d'Alacant, 2016
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
"Som fets d'homes,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues"...
Més aviat d'aquells que les muntanyes se'ls feren seus!!!
Bon vespre, Jesús.
Nosaltres som qui pertanyem a la natura.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Fas una molt bona feina de divulgació, Jesús!
Publica un comentari a l'entrada