(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
tot ho vull inexacte: l'arbitrari
ordre del record, el demà imprevisible
com el dibuix dels cossos als llençols
després d'hores esbandides, quan l'amant
sota l'amant, l'amant dins l'amant,
exhaurits, es freguen i es xuclen
amb xipolleig de sang: país de foc
i d'innocència.
Inexacte com el vol
de la ploma o el cant de l'ocell,
mudable com foren els déus d'un temps,
o la mar o els rius proverbials;
i tanmateix és vida, tot té efecte,
com la gota de cascall als llavis de l'infant.
Quadern d'Es Llombards
"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992
2 han deixat la seua empremta:
No sé perquè, però m'agraden més les coses previsibles...Saber a què atenir-me...
Bon vespre, Jesús.
Però les sorpreses també poden ser bones.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada