(Imatge pròpia) |
A l'amic Manolo Bellver,
un record de Tres fan centena
nit
té por la nit
la nit ha fet
espurnes
de la lentitud de
l'espai
no és fosc
però sí és tèrbol
metall d'aurores
sense residus vivents
ni mor ni fa pigues
l'animal es cansa
de tant mirar
les hores perdudes
veniu veniu
la casa encantada
us acull
Revista Diàfora n. 11
editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 2002
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Jo em pregunto, si sovint ens fa por la nit, de què deu tenir por ella???Potser de la claror!
Bon vespre, Jesús.
La fosca sempre té por de la llum i la llum ho té de la fosca. Inevitable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada