EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 9 d’agost del 2018

SOM FETS D'HOMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Som fets d'homes,
de les besades i dels plors dels difunts,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues.
Som fets de terra erma i esquerpa,
de suor pobra i de renecs contra la borrascada,
de collites mortes, de misèria antiga.
I hem aprés a arrosar tristeses sobre orcs
i a mallar sargassos per mars embravits.
És cruel el plany del temps entre les roques,
és freda la mirada anciana de la terra.


Silvestre Vilaplana
en Entre mots i versos
Universitat d'Alacant, 2016
Més sobre l'autor, acíací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

"Som fets d'homes,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues"...
Més aviat d'aquells que les muntanyes se'ls feren seus!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Nosaltres som qui pertanyem a la natura.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Fas una molt bona feina de divulgació, Jesús!

Publica un comentari a l'entrada