(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ENMIG DE LA
TEMPESTA,
EL QUATRE DE
NOVEMBRE
Vell i malalt, visc
confinat
en un llogaret
desert.
Mes no em sent
abatut
i anhele encara
lluitar per la pàtria
en la llunyana
frontera.
De nit, estès al
meu llit,
sent els rugits de
la tempesta.
Em veig, en el
somni, tot armat,
cavalcar sobre un
riu congelat.
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Vell i malalt, però encara encara lluita pel seu poble, malgrat sigui en somnis...M'agrada!
Bon vespre, Jesús.
La lluita, sempre, fins al final.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada