 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
IV. Al riad Bel Haj
Morta de riure al llit,
A les noces t’has rendit.
Del sagrat fins a plorar de riure
Que et contorsiona
El cos, com un poema, en festa,
Capgirant-se cap a si.
De fora endins, atiant el cor,
D’emoció de si cap a tu.
Dona que habites l’amor
Dins altres dones,
Que es reprodueixen eternament
En la Lectora,
Que engendra vida intel·ligent.
Forma bella robada al temps
D’escriure,
Forma viscuda
Que s’esborra en el poema.
Vicenç Altaió
Radicals lliures
Ed. Tres i quatre, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquesta galeria convida a l'amor de les mil i una nits...
Bon vespre, Jesús.
Són llocs exòtics,lloc encisadors.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada