 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
CEC
De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.
Els objectes es mouen com un film sense pausa
per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa
una ceguesa anòmala que es propaga en excés
en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga
a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol
com un fet improbable i aguantar la fatiga
més enllà del permès. El problema es resol
quan concentre la ment entorn d'un punt de mira
diferent del comú, i aleshores el dany
minva o es paralitza. Amb tant de desengany,
la mirada s'ofusca i la vista es capgira.
Vicent Penya
Llibre de les enrònies dins de Triadisses
Editorial Denes, 2013
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Amb la de coses boniques que hi ha al món és una pena mirar sense veure res...No sé si és real o és una metàfora, en ambdors casos és trist!
Bon vespre, Jesús.
La ceguesa sempre és trista siga de la manera que siga.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada