 |
| (IMatge no identificada presa de la xarxa) |
ÀRTIC
Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.
Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Els animals poc comuns i també els de llegenda, solen ser aquàtics...Segur que quan erem infants ens van passar moltes coses bones, veig molt d'amor!
Bon vespre, Jesús.
Si aprenem de menuts què és l'amor, mai se'ns oblida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada