(René Magritte, La reproduction interdite, 1937) |
Cada matí
accepto
la custòdia
del
meu cos.
Em
llevo i em pregunto
en
quina part de mi habita
el
seu control remot.
Amb
l’albada d’un cantó
em
veig al mirall del nou dia.
De
l’altre, la pell em blinda
la
resposta.
La saliva dels morts
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
La custodia del nostre cos la fem nostre cada matí, quan ens despertem amb la il·lusió de viure un nou dia, però manualment...Que no som pas robots.
Bon vespre, Jesús.
I hem de custodiar-lo ben bé.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada