EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 31 de gener del 2019

CAIXERA DE SÚPER

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Caixera de súper

Un bon dia, mirant la regata de la caixera del súper,
ve que el desig, com si fos una espiral més de la vida,
vol fer-se absolut, i a la vegada sap que és orfe de carn,
i sol ser quan els fiascos aombren déus de la Revolució
i religions d’Estat, formes clàssiques del ressentiment.
La caixera, tèbia i ameríndia, prové de civilitzacions
que desaparegueren per sanguinàries o pel xoc lívid
d’un gran aeròlit. I bé, si decideixes tornar enrere
a la secció de congelats, la caixera sí que s’immuta:
ancestral, sap que escollir massa ens pot fer mal.
I és cert: tants congelats, tantes marques de iogurt,
xampús, aigües amb o sense gas. Tornem-hi, tornem 
a bescanviar ovelles per patates, llagostes per tords.

Valentí Puig
Oratges de la memòria
Edicions Proa, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Estic d'acord amb la filosofia d'aquests versos
"Tornem-hi, tornem
a bescanviar ovelles per patates, llagostes per tords".
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quina dolçor, la vida senzilla!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada