 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
És arribada l’hora en
què l’angoixa
serà fruit de la
certesa i no del dubte.
Tot allò que sabem ja
ho sabíem,
però hem comprés que
serem ferits
per la mateixa daga
que abans
passava de llarg
cercant un altre parador.
Avui hem de conviure
amb un neguit
que no té cap porta
d’eixida oberta,
perquè la vida ha
traçat gèlidament,
com qui separa
territoris estranys,
una línia divisòria recta i infranquejable
entre el que ara som i el que volíem ser.
Robert Cortell
Hores ingrates
Ed. Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Normalment ens angoixen més els dubtes que les certeses...Els neguits potser tenen finestres per on veiem el què volíem ser, però malgrat tot, ens conformem amb el què som!
Bona vesprada, Jesús.
I ai d'aquell que no es conforme.
Gràcies pel comentari.
Salut i ppoesia!
Publica un comentari a l'entrada