(Conservatori Municipal de Música de Barcelona) |
Vulnerabilitats
Hi
ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa
trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es
defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He
comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La
vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per
guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols
impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan
s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte,
com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que
no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.
L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe
Pegès Editors, 2018
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Penso que tots tenim alguna cosa que ens fa vulnerables en aquest camí de la vida...No cal comptar les vegades que et diuen t'estimo, l'important és que t'ho diguin...
Bon vespre, Jesús.
Som de naturalesa vulnerables, el que cal és saber-ho.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada