EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 10 d’octubre del 2019

NAAJIL A PIXAN / LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NAAJIL A PIXAN
A t’aane’ un naajil a pixan,
tumen ti’ kuxa’an a laats’ilo’ob.
Ti’e úuchben xa’anilnaj,
ti’ tu’ux ku k’a’ajsaj a kajtalil,
ti’ ku p’aatal t’aan.
Le béetike’
ma’ a wok’ol u kiimil a wíinklil,
mix a wok’ol a kiimil a pixan;
a wíinklile’,
máantats’ ku p’aatal ich u yich a páalal;
a pixane’
máantats’ ku léembal ti’ u yich xuxil eek’ob.
***
LA CASA DE TU ALMA
Tu idioma es la casa de tu alma.
Ahí viven tus padres y tus abuelos.
En esa casa milenaria,
hogar de tus recuerdos,
permanece tu palabra.
Por eso,
no llores la muerte de tu cuerpo,
ni llores la muerte de tu alma;
tu cuerpo,
permanece en el rostro de tus hijos,
tu alma,
eternece en el fulgor de las estrellas.
***
LA CASA DE LA TEUA ÀNIMA
La teua llengua és la casa de la teua ànima.
Ací viuen els teus pares i els teus avis.
En aquesta casa mil·lenària,
llar dels teus records,
roman la teua paraula.
Per això,
no plores la mort del teu cos,
ni plores la mort de la teua ànima;
el teu cos,
roman a la cara dels teus fills,
la teua ànima,
es fa eterna en el fulgor de les estreles.

Jorge Cocom Pech
Més sobre l'autor, ací
[poeta de llengua maia]

[Traducció al català feta pr mi a partir de traducció al castellà feta pel Festival de Poesia de Medellín]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quin poema tan bonic, tan ple de sentiments..."La teva llengua és la casa de la teva ànima", ben cert!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les persones que viuen tan a prop de la terra tenen bells sentiments.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada