 |
| (CDC Wikimedia) |
MOSQUIT-TIGRE
És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.
Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.
Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.
Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.
T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.
Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema divertit...A mi no em piquen mai els mosquits, però ves per on, l'única picada va ser d'un mosquit tigre, em va desafiar!
Bon vespre, Jesús.
Quina sort, M. Roser! La majoria estem farts d'ells.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada