LA DEFLAGRACIÓ

(Luis Egidio Meléndez. Natura morta amb salmó, llimona i recipients, 1772. Museu Nacional del Prado)

La deflagració

Aquí noto el gallet de fullaraca, a l’esquena,

una bala rebotada, una cremor forta de ferida neta,

un orifici d’entrada i un de sortida i, en l’interval,

una sala hipòstila que recull una altra aigua, a punt

per al bany de la musa. Així m’assec a la cadira

de fals travertí, a esperar com omplir amb paraules

d’emplastre els nius deserts, com retenir amb petites

preses cada glopada que s’esgarria a l’hort.

Hi haurà alguna manera de fer una nova boïga

per sortir a respirar, una mica d’aire, una mica de llum,

uns pocs centímetres per uns quants mil·límetres.

Oblidarem l’ofec, traient-lo de sota la molsa, vomitant-lo

una i una altra vegada, fins a aconseguir una obra serena,

un paper escrit que no hàgim de llençar als escombralls.

Un paper per deixar a la taula del despatx, al costat de

es meves coses, abans d’absentar-me del quadre.

Ara és ja un bodegó.

Ramon Cardona

Tocat i enfonsat

Edicions Proa, 2019

Més sobre l'autor, ací