EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

diumenge, 20 d’octubre del 2019

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!
Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel
Ictiosaure
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quin poema més dolç i trist... Aquests peuets m'han arribat al cor i m'han fet pessigolles !
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La tristesa com a part de la poesia. Però quanta destil·la el poema!
Gracies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada