FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FOGUERA

Mentre s’escampa la música

per la solitud de la cambra,

encens la foguera dels records,

on cremen les màscares

lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure

en les xarxes de la nostàlgia,

perquè els records no són la vida

ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,

en dibuixar flors nòmades

sobre l’esquena nua

de la pell de qui estimes,

per transformar la vida

en un concert de llavis

i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn

d’un ocell enxampat

en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo

Alfabet de desig

Editorial Bromera, 2015

Més sobre l'autor, ací

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,

A les noces t’has rendit.

Del sagrat fins a plorar de riure

Que et contorsiona

El cos, com un poema, en festa,

Capgirant-se cap a si.

De fora endins, atiant el cor,

D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor

Dins altres dones,

Que es reprodueixen eternament

En la Lectora,

Que engendra vida intel·ligent.

Forma bella robada al temps

D’escriure,

Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.

Vicenç Altaió

Radicals lliures

Ed. Tres i quatre, 2017

Més sobre l'autor, ací

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,

l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,

com aquell amor nostre.

Et diré un mot molt breu.

M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi

mentre expliques en francès la lliçó quarta:

hi haurà els minuts encesos

quan t'adones que el plugim et pinta les finestres

com un plor encongit, tatuatge de roses,

fonaments de memòria secretament absorts...

―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,

excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,

pergamí del plaer.

Accelerava l'amor, enjogassada,

per ser benignament altiva al davant teu:

les cuixes deixatades, el mos abellidor.

T'endevinava plenament el gest

i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,

mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós

Més sobre l'autora, ací

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.

Els objectes es mouen com un film sense pausa

per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa

una ceguesa anòmala que es propaga en excés

en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga

a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol

com un fet improbable i aguantar la fatiga

més enllà del permès. El problema es resol

quan concentre la ment entorn d'un punt de mira

diferent del comú, i aleshores el dany

minva o es paralitza. Amb tant de desengany,

la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya

Llibre de les enrònies dins de Triadisses

Editorial Denes, 2013

Més sobre l'autor, ací

LLUNYANIES

Aquest poema meu forma part del projecte Poetes & Cia 2019 dedicat a l'oblidat poble sahrauí, realitzat a La Vall d'Uixó el 16 de novembre. Ha estat coordinat per Nel·lo Navarro i amb el suport de l'ajuntament.

(Imatge pròpia)

LLUNYANIES

El teu cor somia allò que batega en la teua ment.

PROVERBI SAHRAUÍ

Dels pobles emanen els miracles

i de les nits fosques neix la llibertat.

AHMEDU ULD ABDELKADER

Vivim al no-res dels punts cardinals.

La lluna plena penjada d’un miratge

il·lumina el plany del nostre poble.

Els passos angoixosos i desesperats

moren al peu de les acàcies nues.

El mur roman inalterable i amenaçador

i pertorba els somnis quasi perduts.

Els nostres silencis amagats, quasi ofegats,

viuen forts però en sendes temoroses.

Recomencem amb el llostre del matí,

ens refermem amb el capvespre.

Potser demà serà el dia.

Potser arribarà el desig transmutat en realitat.

I hi haurà un moment indefugible

en les eternitats salobres del temps;

hi haurà un pas endavant

sobre els camins certs de l’avenir;

teixirem vents amb melodies

de les muntanyes del Tiris.

Sabem amb certesa que al final del camí

trepitjarem les fulles tendres del futur

i que ens espera el rostre d’un oceà sense àncora.

Al darrere restaran les gebrades del silenci.

Els nostres ulls miraran pels ulls morts

de Sid-Ali, Hafed, Salek, Najem, El-Mougaf,

Mouloud, Sleima, El Hafd, Abdellah...

Jesús Giron Araque

en Uskut (silenci)

Trencatimonms editors, 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

voldria saber nedar

en les aigües del teu cos

endinsar-me en els enfonys

trobar-hi estrelles de mar

i somriure a una medusa

capbussar-me entre les roques

trenar algues i corals

i fer-ne aletes dorsals

remuntar el delta frondós

rodolant-te per l’esquena

i ser-ne un palet de riu

repicant amb cloc somort

fins a arribar-te a la font

que raja fresca entre molses

i beure’n l’aigua tan clara

com el meu somni llunyà

Albert Mestres

Poemes intestins

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)

ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics

i sovint aquàtics. Transparències invidents.

Qui ens podria consolar millor?

Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,

respirem com ells i movem tentacles,

extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.

Les cares lletges són un ensenyament

i l’amor se circumscriu a les coses bones

que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar

Animals d'hivern

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací

MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)

MIREIA

3.57 am

Sent el cop del diari contra el terra

(ni el mirarà, són coses de son pare)

i la tos de la moto que s’allunya.

No ha pensat mai que hi hagi una persona

al costat o al damunt d’aquell renou:

ella solca oceans de telemàtica.

Acaba una altra nit de ball de màscares.

Ha estat Llir entre cards, i ha seduït

un mestre jubilat i carregat

amb la dona malalta. Ha estat Yvonne

i s’ha deixat guanyar per la retòrica

humida d’un xinès emmascarat

com a rei del merengue. Ha estat Medea

i ha trobat un exèrcit de Jasons.

S’ha enfilat com el tronc d’una palmera

de castell pirotècnic, i ha esclatat

en espires daurades, que ara cauen

fetes polsim de cendra i ulls de son.

Miquel Àngel Llauger

Fourmillante. Novel·la coral en vers

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 

a fer miracles lleus a les ninetes 

mentre agafes petxines de la platja 

i penses una música lluent 

com la pell de magrana. Records, fets, 

que el temps signà només en superfície

i ara encara en perfà les perspectives,

els colors, els indicis de ruïna.

Els cossos allunyats parlen amb gestos,

tempten formes del buit en cada imatge

que sura com un signe a la memòria.

Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,

vastos somriures fixos redoblant

els draps i el borrissol de la conxorxa.

De vegades, el lloc sols és un dir:

la soledat té membres que l'habiten.

Cal fe i calfor pouant els subterfugis.

Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull

Escala de grisos

Adia Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:

El coneixement ocult dels somnis,

una altra riba de la neu de cristalls,

quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,

aquell sobtat trencament de genolls.

Jo soc la seua única història.

No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó

Els costums bàrbars

EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019

Més sobre l'autor, ací