(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi) |
FEM COMPTES
La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Caram, és molt afortunat, si la poesia li deu tantes coses...Però suposo que ell també hi té deutes pendents amb ella!
Bon vespre, Jesús.
Potser el poetes tenim més a deure a la poesia que ella a nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada