MIREIA

(Medea i Jàson. Waterhouse)

MIREIA

3.57 am

Sent el cop del diari contra el terra

(ni el mirarà, són coses de son pare)

i la tos de la moto que s’allunya.

No ha pensat mai que hi hagi una persona

al costat o al damunt d’aquell renou:

ella solca oceans de telemàtica.

Acaba una altra nit de ball de màscares.

Ha estat Llir entre cards, i ha seduït

un mestre jubilat i carregat

amb la dona malalta. Ha estat Yvonne

i s’ha deixat guanyar per la retòrica

humida d’un xinès emmascarat

com a rei del merengue. Ha estat Medea

i ha trobat un exèrcit de Jasons.

S’ha enfilat com el tronc d’una palmera

de castell pirotècnic, i ha esclatat

en espires daurades, que ara cauen

fetes polsim de cendra i ulls de son.

Miquel Àngel Llauger

Fourmillante. Novel·la coral en vers

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací