(Judith i Holofernes - Caravaggio) |
CLASSE D’ANATOMIA
Aquella sang que
s’escolava entre les cames
d’adolescent és la
mateixa que s’esmuny
del coll d’Holofernes
–més roja al tall
de navalla i fosca a
tocar de les robes.
Classe d’anatomia.
És la meua sang que
crida, denuncia
i porta el deshonor i
la vergonya
a la casa del pare.
Soc una dona i pinte.
Sé distingir els blaus
de Nàpols
del gris obscur
d’Anglaterra.
Fúria i delicadesa.
Soc Judith i la
Magdalena.
Soc totes les dones i
la sang,
aquella sang, em va
crear
com una nova
Artemísia.
Veus
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací
9 han deixat la seua empremta:
Rogenc com a la sang mateixa.
El poema fa referència a una obra d'una pintora anomenada Artemisia Gentileschi i has posat el quadre de Caravaggio.
Aquest quadre fa una mica d'esgarrifances, potser pot provocar malsons el poema...
Bon vespre, Jesús.
Si que és de Caravaggio el quadre...
L'impacte és la sang que brolla, font que bateja o immunitza les mans dels assassins i que forneix alguns dels poemes pretesament feministes, que fan la dona posseïdora de la sang.
M. Roser, la sang imposa, sí.
Carme, tens raó, però vaig triar el de Caravaggio perquè em semblava un poc més expressiu.
Olga, així és: la sang no ha de ser un símbol feminista.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada