EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 5 d’agost del 2020

VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

Després dels treballs a la taula plena de llapis
i una incoherència de llibres
baixar en pijama i botes a que el sol colpege
durament la carn cansada.
Tinc la sensació que prompte vindrà
l’enregistrament d’un àudio
donant-me una bona notícia, una bona notícia, sí,
           si és que ha arribat l’hora.
Vaig fins al cantó i compre tres o quatre paquets d’arròs i torne
i està tan buida l’avinguda. No demanar auxili
          quan caiga
i comencen els insectes de la casa a fer en mi una consonància de nius.
Si he de viure que siga fent rebobinar la pel·lícula de ciència-ficció.
Vull a prop els amics que callen i que saben.
           Hui la taula és el meu cos i ja està parada.

Joan Deusa
Camelot o la poesia social
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Caram, anar a passejar i imaginar-se a casa estirat i mort, és una mica macabre i no parlem dels insectes...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I un poc inquietant, no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada