VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

Després dels treballs a la taula plena de llapis

i una incoherència de llibres

baixar en pijama i botes a que el sol colpege

durament la carn cansada.

Tinc la sensació que prompte vindrà

l’enregistrament d’un àudio

donant-me una bona notícia, una bona notícia, sí,

           si és que ha arribat l’hora.

Vaig fins al cantó i compre tres o quatre paquets d’arròs i torne

i està tan buida l’avinguda. No demanar auxili

          quan caiga

i comencen els insectes de la casa a fer en mi una consonància de nius.

Si he de viure que siga fent rebobinar la pel·lícula de ciència-ficció.

Vull a prop els amics que callen i que saben.

           Hui la taula és el meu cos i ja està parada.

Joan Deusa

Camelot o la poesia social

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autor, ací