EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 8 d’agost de 2020

CLASSE D’ANATOMIA

(Judith i Holofernes - Caravaggio)
CLASSE D’ANATOMIA

Aquella sang que s’escolava entre les cames
d’adolescent és la mateixa que s’esmuny
del coll d’Holofernes –més roja al tall
de navalla i fosca a tocar de les robes.

Classe d’anatomia.

És la meua sang que crida, denuncia
i porta el deshonor i la vergonya
a la casa del pare.

Soc una dona i pinte.
Sé distingir els blaus de Nàpols
del gris obscur d’Anglaterra.

Fúria i delicadesa.

Soc Judith i la Magdalena.
Soc totes les dones i la sang,
aquella sang, em va crear
com una nova
                        Artemísia.

Imma López Pavía
Veus
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací

9 han deixat la seua empremta:

Richard Aerts ha dit...

Rogenc com a la sang mateixa.

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

El poema fa referència a una obra d'una pintora anomenada Artemisia Gentileschi i has posat el quadre de Caravaggio.

M. Roser ha dit...

Aquest quadre fa una mica d'esgarrifances, potser pot provocar malsons el poema...
Bon vespre, Jesús.

M. Roser ha dit...

Si que és de Caravaggio el quadre...

Olga Xirinacs ha dit...

L'impacte és la sang que brolla, font que bateja o immunitza les mans dels assassins i que forneix alguns dels poemes pretesament feministes, que fan la dona posseïdora de la sang.

Calpurni ha dit...

M. Roser, la sang imposa, sí.
Carme, tens raó, però vaig triar el de Caravaggio perquè em semblava un poc més expressiu.
Olga, així és: la sang no ha de ser un símbol feminista.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada