FENAQUISTOSCOPI
|
El cambrer dels cabells verds
|
O el barman que, adés que jo,
|
Trobarà Juan a Mèxic,
|
¿era també un àngel?
|
Un camí empedrat del barri antic
|
Serví perquè em contares allò
|
que un any ha dit:
|
«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament
|
Del meu amant de cabells negrals».
|
Trobar-me en aquesta ciutat
|
I dir el teu nom, és veure
|
Les torres de Quart (que són un pont)
|
I un bes llarg de no te salves
|
Que fa gust de café ben dolç
|
I a actrius, ¿quin gust hauran?
|
Llum de gel en la distancia,
|
Uns poetes que escriuen simultàniament,
|
Una revista pobra i Cubà enllà la mar:
|
Massa argument per a un guió de cinema.
|
Victòria Cremades
Ed. Aguaclara, 1997
Més sobre l'autora, ací
| ||||
2 han deixat la seua empremta:
Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cuba enllà la mar...
Em quedo amb aquests tres versos.
Bon vespre, Jesús.
Quina màquina tan curiosa!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada