EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dimarts, 11 d’agost del 2020

FENAQUISTOSCOPI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FENAQUISTOSCOPI



El cambrer dels cabells verds
O el barman que, adés que jo,
Trobarà Juan a Mèxic,
¿era també un àngel?

Un camí empedrat del barri antic
Serví perquè em contares allò
que un any ha dit:
«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament
Del meu amant de cabells negrals».

Trobar-me en aquesta ciutat
I dir el teu nom, és veure
Les torres de Quart (que són un pont)
I un bes llarg de no te salves
Que fa gust de café ben dolç
I a actrius, ¿quin gust hauran?

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cubà enllà la mar:
Massa argument per a un guió de cinema.

Victòria Cremades
 Teixir en quatre jorns una teranyina
Ed. Aguaclara, 1997
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cuba enllà la mar...
Em quedo amb aquests tres versos.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quina màquina tan curiosa!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada