EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 22 de juliol del 2020

EN LA MEVA MORT

(Imatge pròpia)

EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Imitació del foc
1937
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo prefereixo cantar-li a la vida...
Bon i calurós vespre, jesús.

Calpurni ha dit...

Jo també, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada