(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EN LA SIEN
Papaver amapola
I
En el antiguo cementerio hay muertos que
aguardan verdades.
A los fusilados se les olvidaba en una
fosa,
—nadie sabe aún cómo su compañera lo
consiguió—
pero a él, su familia pudo rezarle
en aquel nicho de la quinta altura.
El cráneo trepanado en un lateral se
deshacía en polvo.
En el antiguo cementerio hay muertos que
aguardan verdades.
Aunque sean verdades piadosas,
como la del sepulturero
que limpiando el nicho de la quinta
altura,
abrió el sudario y aseguraba a la anciana
que preguntaba
por los huesos del padre,
que el tiro fue en el pecho.
II
Descifro las coordenadas del verano:
amarillo de los campos de trigo
y una carretera.
Las amapolas, condenadas a las cunetas,
reivindican su condición de dueñas del
paisaje
y refulgen en pequeños grupos para no ser
olvidadas.
Cualquier carretera en verano parece
llevarte a la libertad.
Campos recién segados
y cunetas olvidadas
descifran las coordenadas de la muerte.
Quiere la amapola prestar su color
a una memoria teñida de rojo.
---
A LA TEMPLA
Papaver rosella
I
A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Als afusellats se'ls oblidava en una fossa,
-ningú sap
encara com la seua companya ho va aconseguir-
però a ell, la seua família va poder resar-li
en aquell nínxol de la cinquena altura.
El crani trepanat en un lateral es desfeia en pols.
A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Encara que siguen veritats piadoses,
com la del fosser
que netejant el nínxol de la cinquena altura,
va obrir el sudari i assegurava a l'anciana que preguntava
pels ossos del pare,
que el tir va ser al pit.
II
Desxifre les coordenades de l'estiu:
groc dels camps de blat
i una carretera.
Les roselles, condemnades a les cunetes,
reivindiquen la seva condició de propietàries del paisatge
i refulgeixen en petits grups per a no ser oblidades.
Qualsevol carretera a l'estiu sembla portar-te a la llibertat.
Camps recentment segats
i cunetes oblidades
desxifren les coordenades de la mort.
Vol la rosella prestar el seu color
a una memòria tenyida de roig.
Tentación botánica
Editorial Fundación Valparaiso, 2017
Més sobre l'autora, ací
[Traducció del castellà feta per mi]
2 han deixat la seua empremta:
Hi ha morts que esperen veritats, no sé si mai algú les trobarà...Les roselles mentrestant els fan companyia, amb la seva vermellor, perquè no caiguin en l'oblit.
Bon vespre, Jesús.
I quina llàstima els milers de famílies que estan esperant!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada