EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 6 de juliol del 2020

INSOMNI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INSOMNI

Ha volgut la nit encendre fanals
al teu port, i deslligar les onades
perquè vegis com es bat el silenci
contra els esculls esmolats de l'enyor.
I l'insomni, badant-se a la intempèrie
per rebre els teus velers a la deriva,
i tot el mar immens dins d'un poema,
escolta com et canta la sirena
melancòlica de l'oblit... Goteges
pels porus, lletra a lletra.
                                    Et salinitzes.

Montserrat Butxaca
Angle de deriva
Editorial Moll S.L., 2013
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada molt aquest poema...Si sempre que tenim insomni, podéssim anar arran de mar a remullar-nos els peus i escoltar el cant de les sirenes, la nostra malenconia seria un bell poema, portat per mil velers...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La mar és sedant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada