(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LLEGÓ EL FIN
Gritos de silencio,
vacío aterrador…
noches de insomnio,
celos, odio, dolor.
Lágrimas en la
lluvia, descalzos por el jardín,
recogiendo solo
espinas, y un amor que llegó al fin.
Sueños en penumbras,
besos de marfil,
frío entre las
sábanas, caricia de reptil.
Solo en esta noche,
hielo que araña la piel,
Toma tu copa de
reproche y olvida que un día fui fiel.
---
ARRIBÀ LA FI
Crits de silenci, buit aterridor...
nits d'insomni, gelosia, odi, dolor.
Llàgrimes a la pluja, descalços pel jardí,
recollint espines només, i un amor que arribà a la fi.
Somnis en penombres, besos d'ivori,
fred entre els llençols, carícia de rèptil.
Sol en aquesta nit, gel que esgarrapa la pell,
Pren la teua copa de retret i oblida que un dia vaig ser fidel.
Deshojando amapolas
Lord Byron Ediciones, 2015
Més sobre l'autora, ací
[Traducció del castellà feta per mi]
2 han deixat la seua empremta:
Tinc un cactus ben igual que el de la foto...Si el desamor té unes espines com aquestes, deu ser molt dolorós...
Bon vespre, Jesús.
Així és, el desamor és ben dolorós.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada