EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 24 de juliol del 2020

UN XIC D’AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
UN XIC D’AIGUA

Has resseguit els angles
de la canal
has passat el tou
dels dits
per les humides parets
de l’aljub
has girat el folre
a l’alcavó
has apegat la galta
a la cal del mur
has baixat al fons
del pou
has alfarrassat el contingut
dels cànters

Tot i que havia plogut
durant molt de temps
en cap lloc del cos
has trobat un xic d’aigua
que calme la roentor
de les paraules
que s’amunteguen al cor.

Francesc Mompó
Versos oceànics
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé si les paraules es poden ofegar amb un xic d'aigua...La poesia les pot salvar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les paraules sembla que s'ofeguen però sempre s'escolten.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada