MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

(Imatge pròpia)

MÍNIMA PARA UN MALABARISTA

Opuesto a lo que algunos

puedan pensar o escribir,

la poesía sirve para profanar.

Y este verbo es mucho más

          que sacar la tierra de los muertos,

o llegar hasta el tú después de excavar en el yo,

                              o espiar por la rendija del paraíso.

Profanar es habitar el silencio

                 para darle forma de boca roja.

---

MÍNIMA PER A UN MALABARISTA

Contràriament al que alguns

puguen pensar o escriure,

la poesia serveix per a profanar.

I aquest verb és molt més

           que traure la terra dels morts,

o arribar fins al tu després d'excavar en el jo,

                               o espiar per l'escletxa del paradís.

Profanar és habitar el silenci

                  per a donar-li forma de boca roja.

Yirama Castaño Güiza

Flor del espinillo. Colección

 Municipalidad de Curuzú Cuatiá, 2020 

Més sobre l'autora ací i ací

[Traducció pròpia]

EL MEU RETIR A LA MUNTANYA ZHONGNAN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL MEU RETIR A LA MUNTANYA ZHONGNAN

Des de la meua edat madura,

m'agrada el Tao budista.

En l'ocàs de ma vida,

decidesc viure el meu retir

al peu de la muntanya del Migdia.

Ics, quan em plau,

a fer una passejada sol,

i és un delit inefable.

Arribe fins on acaba la riera.

Assegut, contemple els núvols que neixen.

Per casualitat em trobe

amb un ancià que viu al bosc.

Xarrant, xarrant i rient

se'ns oblida el retorn.

Wang Wei

(Poeta xinés del s. VIII)

Més sobre l'autor, ací

[SECRETAMENT PODRIA DIR-TE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Secretament podria dir-te que sóc
com un fosc castell que ha perdut els seus merlets 
i no sap com defensar-se de les teues sagetes. 

Impunement esdevindria fragment de paraula 
o frase inconclusa que tempteja i llisca 
pels versos d’un poema d’encesa grafia. 

Benignament podria dir-te que, 
palpant-te, sóc la camisa del revés 
que sap dels secrets de la teua pell. 

Imprudentment resseguiria la teua indoblegada mirada, 
―prodigi exacte de llum i simetria― 
amb aquestes mans cegues que han tocat aigua i foc. 

 Amerat per la teua llum, sóc el cec bíblic 
           que parla amb l’Inefable i veu l’Invisible.

Jesús Girón Araque

Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016

[ICS]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[ICS]

Crucifixada al llit

comence a moure’m de pressa,

més de pressa,

molt de pressa,

fins a notar la velocitat de la llum,

fins a rebentar-te la pell,

fins a despertar del tot,

fins a tornar-te dur com una pedra,

fins a reconstruir una boca fecunda,

fins a foradar els crits,

fins a ofegar-nos en la nit,

fins que t’aprengues de memòria

que el meu cony té la mida exacta
de la teua mà.

Raquel Casas

Vessar el càntir

Viena Edicions, 2020

Més sobre l'autora ací i ací

DEIXAR ANAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DEIXAR ANAR

Hi ha dies amb gargots

furtius entre les pàgines

nits de folis en blanc

que cerquen elegies

i de tranuita els mots

com signes eminents

calen en pensaments

embriacs i fugissers

que la mà no reté

a l’hora de tancar-los

en un full de paper

Ester Xargay

Desintegrar-se 

Ed. Meteora, 2019

Mes sobre l’autora, ací

LA NEVADA

(Imatge pròpia)

LA NEVADA

La nevada ens cobreix amb la música del silenci.

Tanco els ulls i sento la fredor blanca del no-res.

Desapareixen els camps sota un misteri d'aigua. Lentament

cau la neu i una pau intensa m'allibera del dolor.

Això és la Mort. L'absència dolorosa de tu, tot sabent

que la vida continua i ja no seràs part de l'Orfeó,

que com la neu et fondràs sota la llum d'un nou dia,

que viuràs dins de l'abisme d'un solc de terra ardent.

La nevada cobreix un món que s'apaga. Jo voldria

escapar amb les ales d'un ocell. Però sé que no,

que la flama serà ben aviat cendra negra

i que aquest, per sempre, serà l'últim hivern.

José Luis García Herrera

Dolç àngel de la mort

Ajuntament de Nules, 2019

Més sobre l'autor, ací

FENAQUISTOSCOPI

(Imatge no identificada presa de la xarxa) FENAQUISTOSCOPI

El cambrer dels cabells verds

O el barman que, adés que jo,

Trobarà Juan a Mèxic,

¿era també un àngel?

Un camí empedrat del barri antic

Serví perquè em contares allò

que un any ha dit:

«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament

Del meu amant de cabells negrals».

Trobar-me en aquesta ciutat

I dir el teu nom, és veure

Les torres de Quart (que són un pont)

I un bes llarg de no te salves

Que fa gust de café ben dolç

I a actrius, ¿quin gust hauran?

Llum de gel en la distancia,

Uns poetes que escriuen simultàniament,

Una revista pobra i Cubà enllà la mar:

Massa argument per a un guió de cinema.

Victòria Cremades  Teixir en quatre jorns una teranyina Ed. Aguaclara, 1997 Més sobre l'autora, ací

CLASSE D’ANATOMIA

(Judith i Holofernes - Caravaggio)

CLASSE D’ANATOMIA

Aquella sang que s’escolava entre les cames

d’adolescent és la mateixa que s’esmuny

del coll d’Holofernes –més roja al tall

de navalla i fosca a tocar de les robes.

Classe d’anatomia.

És la meua sang que crida, denuncia

i porta el deshonor i la vergonya

a la casa del pare.

Soc una dona i pinte.

Sé distingir els blaus de Nàpols

del gris obscur d’Anglaterra.

Fúria i delicadesa.

Soc Judith i la Magdalena.

Soc totes les dones i la sang,

aquella sang, em va crear

com una nova

                        Artemísia.

Imma López Pavía

Veus

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autora, ací

VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VAIG EIXIR A COMPRAR I VAIG PENSAR EN EL MEU COS MORT A CASA

Després dels treballs a la taula plena de llapis

i una incoherència de llibres

baixar en pijama i botes a que el sol colpege

durament la carn cansada.

Tinc la sensació que prompte vindrà

l’enregistrament d’un àudio

donant-me una bona notícia, una bona notícia, sí,

           si és que ha arribat l’hora.

Vaig fins al cantó i compre tres o quatre paquets d’arròs i torne

i està tan buida l’avinguda. No demanar auxili

          quan caiga

i comencen els insectes de la casa a fer en mi una consonància de nius.

Si he de viure que siga fent rebobinar la pel·lícula de ciència-ficció.

Vull a prop els amics que callen i que saben.

           Hui la taula és el meu cos i ja està parada.

Joan Deusa

Camelot o la poesia social

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autor, ací

[LA GÈNESI DEL FOC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Genesis des Feuers

sie beherrscht meine Erinnerung

und ruft mir ins Bewusstsein

dass ich von der Zeit träumte

und über das Eis

mit meinen Fingern strich

nun erhebe ich mich wie der Phönix

währenddessen die Genesis fortfährt

meine erstarrte Vergangenheit zu erzählen

---

la gènesi del foc

regeix la meva memòria

em recorda

que somia el temps

i que palpejava el glaç

amb els dits

ara m’aixeco com el fènix

mentre la gènesi segueix

narrant el meu passat enrigidit

Klaus Ebner

Blaus / Bläuen

Pagès Editors, 2015

Més sobre l'autor, ací