(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
com un fosc castell que ha perdut els seus merlets
i no sap com defensar-se de les teues sagetes.
Impunement esdevindria fragment de paraula
o frase inconclusa que tempteja i llisca
pels versos d’un poema d’encesa grafia.
Benignament podria dir-te que,
palpant-te, sóc la camisa del revés
que sap dels secrets de la teua pell.
Imprudentment resseguiria la teua indoblegada mirada,
―prodigi exacte de llum i simetria―
amb aquestes mans cegues que han tocat aigua i foc.
Amerat per la teua llum, sóc el cec bíblic
que parla amb l’Inefable i veu l’Invisible.
Jesús Girón Araque
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
3 han deixat la seua empremta:
Jesús, és un poema preciós, m'agrada molt, a Facebook està en castellà, però la traducció és terrible.
Aquest castell que tu ets, té les finestres pintades d'un verd brillant que il·lumina com un far...
Bon vespre, Jesús.
Ana, empre cal mirar l'original.
I la llum atrau l'amor, M. Roser.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada