EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 17 de desembre del 2020

DE RIPOSTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa: A. Margarito vs. M. Pacquiao)

DE RIPOSTA
 
mirando una pelea
entre Antonio Margarito
y Many Pacquiao, recibo
lecciones de poesía.
cada piñazo es un poema
colocado con precisión
en la cara del latino.
cada poema lleva dentro hematomas,
torsiones, cortaduras.
el poema como fiesta de los golpes.
en el ruedo frente a una multitud
que orgullosa los contempla.
cada detalle no persigue otro fin
que la belleza.
todo en su conjunto es hermoso.
pero es bueno que estemos advertidos:
sonríe el ganador, sonríe. sus poemas cortan.
sonríe el perdedor, sonríe. su sonrisa corta.
ambos llevan en sí la resistencia
de años enteros sin amparo.
que los combates de boxeo y mis poemas
son lo mismo.
es por esto
que las putas prefieren al que gana.
yo, que soy un perdedor,
me subo cada día al encerado
en busca de placeres.
afuera, como siempre, una multitud
ansiosa de torsiones y hematomas
me contempla.
lo mío es hacerlos sonreír.
ellos, en su mierda, son hermosos.
al final de la velada, algún hijo de puta dirá
que fueron peleas deslucidas.
más de media hora castigándose
asimismo,
es por esto
qué importa vencedor o vencido.
---
mirant una baralla
entre Antonio Margarito
i Many Pacquiao, rep
lliçons de poesia.
cada colp és un poema
col·locat amb precisió
a la cara del llatí.
cada poema porta dins hematomes,
torsions, talls.
el poema com a festa dels cops.
més de mitja hora castigant-se
a l'arena davant d'una multitud
que orgullosa els contempla.
cada detall no persegueix altra finalitat
que la bellesa.
així mateix,
tot en el seu conjunt és bell.
però és bo que estiguem advertits:
somriu el guanyador, somriu. els seus poemes tallen.
somriu el perdedor, somriu. el seu somriure talla.
ambdós porten en si la resistència
d'anys sencers sense empara.
és per això
que els combats de boxa i els meus poemes
són el mateix.
és per això
que les putes prefereixen a qui guanya.
jo, que sóc un perdedor,
puge cada dia a la pissarra
a la recerca de plaers.
fora, com sempre, una multitud
ansiosa de torsions i hematomes
em contempla.
el meu és fer-los somriure.
ells, en la seua merda, són bells.
què importa vencedor o vençut.
a la fi de la vetllada, algun fill de puta dirà
que van ser baralles deslluïdes.

Oscar Cruz
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció pròpia]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que vols que et digui, a mi em costa molt veure poesia en aquesta imatge, és clar que tampoc en trobo en aquest poema, per a gustos, colors!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Boxa i poesia! Antagònics! Però el poeta ha sabur relacionar-les.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada