EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 1 de desembre de 2020

MARXA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MARXA

 

Se’m coagula el vers al llagrimall,

veremo el teu record. On ets?

Enllà d’aquests polígons, crit de mort,

d’aquest no-res, d’aquest martiri, d’aquest no viure,

on ets?

I la nostra penitència de l’incògnit, i els teus ulls.

l teu silenci.

Proposo destruir el meu rostre,

mutilar-me la pàtria,

ofegar la paraula,

l’incendi.

Recull el meu cos. Lapida’m el desig.

Marxa.




Andrea Ambatlle Peña

El coàgul

Viena Edicions, 2020

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em quedo amb, veremo el teu record...Però no ofeguis la paraula !!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La paraula ofegada, mai!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada