(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fins al cel
Des que vas començar a caminar,
se t’oferia irresistible el gronxador
damunt la gespa del pati.
Anem-hi, em dius.
Vols que t’empenyi «Fins al cel».
I mentre voles alt,
una i altra vegada,
s’arrelen profundes a la terra
vivències que germinen.
Esperança Castell Rodríguez
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema preciós...Volar ben alt, fins el cel!!!
Bon vespre, Jesús.
Què bonic tenir il·lusions!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada