EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

divendres, 4 de desembre de 2020

FINS AL CEL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fins al cel

 

Des que vas començar a caminar,

se t’oferia irresistible el gronxador

damunt la gespa del pati.

 

Anem-hi, em dius.

Vols que t’empenyi «Fins al cel».

 

I mentre voles alt,

una i altra vegada,

s’arrelen profundes a la terra

vivències que germinen.



Esperança Castell Rodríguez
Mig pa i una flor
Editorial Meteora, 2020
Més sobre l'autora, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema preciós...Volar ben alt, fins el cel!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Què bonic tenir il·lusions!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada