(Ermita de Sant Pere del Puig. imatge trobada ací)
[...]
Mentre
recordo o bé rumio,
segueixo
ruta amunt, i faig
una
troballa: en la pols blanca
del meu
sender, i entre uns quants còdols
—còdols
que em fan pensar en un túmul—,
jau un
llagost de color verd
que un
negre exèrcit de formigues
ha
conquerit, i ara devora
(la
vida, sempre afamegada;
la
mort, rotant d’estar ben farta!).
Veig
que, en l’altura, ve un estol
de
color d’ombra d’estornells.
¿Quin
és el pes d’aquests ocells
que
enfosquen l’aire amb el seu vol?
¿I el
de la teva por, que sura
en
l’aigua morta de la ment
o va
excavant-te el pensament,
famèlica
com una fura?
[...]
(Fragment)
Jordi Llavina
Ermita
Ed. Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quina foto més bonica la d'aquesta ermita, m'ha fet pensar en una cançó:
Sonen campanes a l'ermita
moltes campanes sonen ja,
És l'ermità el qui les gronxa
i el ventijol les fa cantar...
Bon vespre, Jesús.
Les campanes, sempre tan evocadores!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada