PUNT DE PARTIDA
A J. R. M.
Aquest agost estrany toca bressar
l’estiu damunt el matalàs de la por.
Tot el que tens és al marc de la finestra:
sostres industrials de grava, tubs de metall,
sol esquerdat en vidres i aluminis.
Llegim el diari —cada dia en surt un de nou,
es veu que més enllà passen coses— i també
ens llegim, entre línies, la veritat als ulls,
clavada com burxes fins al moll de l’os.
No compto síl·labes ni versos, encara;
només compto silencis que s’entenen
i l’incert temps que hi deu haver entre
el palmell de la mà i i la punta dels dits
que ja encalcen la posta de l’horitzó.
Mentre et servo l’alè des de la butaca,
corro a obrir l’armari dels endreços:
era tan sols ahir que em cantaves
conillet a amagar, la llebre és a caçar?
És ahir o ara mateix que la llenya
crepita al mossec del raïm i l’arengada
un matí de festa i pluja al terròs?
Lentament, respiro el foc de la tarda:
voldria una agulla trencada al rellotge,
voldria sentir aquella cançó d’un soldat
que no va tornar de la nostra guerra
i d’un altre que baixava la font del gat,
voldria...
Tens la veu de cendra.
Però encara te m’atanses i em dius:
És avui, que has après, conillet,
que la llebre sempre és a caçar?
No espereu guanyar-la si no és amb balsàmica paraula.
Les certeses
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Esperem que aquest agost no ho sigui d'estrany...I si passen coses va bé que hi hagi diaris per assabentar-nos-en!Molt típic això d'un mossec de raïm i arengada un matí de festa , al terròs...
He recordat alguna cançó, : conillets a amagar , amagar...Baixant de la font del gat, una noia una noia...En silenci respiro el foc de la tarda!
Bon cap de setmana, Jesús.
M'inquieta això que diu de contar silencis.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada