(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AVUI,
he caminat per la borda.
Tot
l’univers em parlava de tu.
Llàgrimamar.
El gel
es desfà.
Com es
desfà la vida.
No hi
haurà naufragi.
Arribaré
a bon port.
Refer,
si cal, la travessia.
He
d’aprofitar que m’estimes per estimar-te igual.
La nit,
amb llum, no es veu.
Òxid!
Pintura
de vaixell de llavis.
De l'ànima
Bromera Edicions, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El cel es desfà en llàgrimes de pluja fina, segur que arribarà a bon port, perquè hi ha algú que l'estima i evitarà el naufragi...
Bon vespre, Jesús.
La veritat és que tyots som nàufrag a la recerca d'una terra acollidora.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada