(Imatge pròpia)
Guardes, gelós, al càntir de la vida,
l’aigua
secreta de la qual no beus,
malgrat
la set que saps que tant la vol.
Potser
esperes el miracle que faci
de
l’aigua un vi magnífic i et celebris,
quan
els teus somnis no siguin com fotos
dormint
en un catàleg de viatges.
Vindreu
a ser, vi i tu, com un de sol.
Joan Callau Fortuna
Com l'hora blava
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Ui no, somnis catàlegs...Els somnis com aquesta aigua fresca, l'aigua de la vida, que ens fa reviure! Bonica foto.
Bon diumenge, Jesús.
M'agrada molt, jo també guardo aigua al càntir de la vida, que hi entra, però no en surt.
I és que l'aigua és vida.
Gràcies a les dues pels comentaris.
Salut i poesia!
L'he comentat aquí.
Publica un comentari a l'entrada