(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL SUÏCIDI
El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.
Laia Carbonell
Finlàndia
Editorial Galerada, 2015
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Un poema molt tràgic, que provoca malsons...
Bon vespre, Jesús.
Una reflexió molt trista, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Uns versos molt potents per a una història dura.
Publica un comentari a l'entrada