EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 22 d’abril del 2021

CHECK IN

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CHECK IN                                         

                                                            [Registre d’entrada]

Ara no sabria dir el meu nom perquè el duc davall la pell

com a empremta d’un naixement erràtic.

Ara que el meu cos s’ompli de silencis buits

i entrellums no nascudes, temorós de futurs naufragis,

m’endinse en un horitzó de temps insomne.

Ara, dic, comence a caminar

llepant-me com un caragol empastifat.

 

                           [Iniciaré l’escriptura d’un diari de derrotes.]

Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I per què no un diari de de victòries? I recordaràs el teu nom i en el silenci li faràs un poema...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

També podria ser un diari de victòries, però la nostra és una derrota inevitable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada