(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CHECK IN
[Registre d’entrada]
Ara no sabria dir el meu nom perquè el duc davall la pell
com a empremta d’un naixement erràtic.
Ara que el meu cos s’ompli de silencis buits
i entrellums no nascudes, temorós de futurs naufragis,
m’endinse en un horitzó de temps insomne.
Ara, dic, comence a caminar
llepant-me com un caragol empastifat.
[Iniciaré
l’escriptura d’un diari de derrotes.]
Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019
2 han deixat la seua empremta:
I per què no un diari de de victòries? I recordaràs el teu nom i en el silenci li faràs un poema...
Bon vespre, Jesús.
També podria ser un diari de victòries, però la nostra és una derrota inevitable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada