EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 25 d’abril del 2021

EL SUÏCIDI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL SUÏCIDI


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

Laia Carbonell

Finlàndia

Editorial Galerada, 2015

Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema molt tràgic, que provoca malsons...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Una reflexió molt trista, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Josep ha dit...

Uns versos molt potents per a una història dura.

Publica un comentari a l'entrada