Les balmes oblidades
El teu cos no necessita discursos, existeix pel gest que suposa i s'oposa a qualsevol verbositat que impliqui una gesticulació massa estrident. El teu cos viu sense l'obligació d'un ritme frenètic, més enllà de la frenètica cadència dels colors que s'aferren al batec dels cors. Però, de tant en tant, una paraula imposa la bifurcació de les promeses i els actes acompanyen els silencis reservats dels llargs capvespres de lectura. Si hom cerca la puresa, només trobarà la rudesa de les mirades inútils i de les armes homicides: inventarà el repòs en presentar-se els núvols de la desídia. Algú desfà el vel de les hores erigides al pal de les nacions encara incipients i s'esmunyen les busques esfilagarsades entre matolls i verdolagues, entre margallons i llangardaixos. Encara no s'esdevé la calma precisa perquè la lletra pugui fer olor de nous llessamins i de papers mullats, quan tot d'avionetes atrotinades escampen pels cels indolents les línies indecents dels hímens oblidats.
El món s'acaba demà
Edicions del Buc / Pruna Llibres, 2020
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada