EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 16 de desembre de 2021

LES BALMES OBLIDADES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Les balmes oblidades

 

El teu cos no necessita discursos, existeix pel gest que suposa i s'oposa a qualsevol verbositat que impliqui una gesticulació massa estrident. El teu cos viu sense l'obligació d'un ritme frenètic, més enllà de la frenètica cadència dels colors que s'aferren al batec dels cors. Però, de tant en tant, una paraula imposa la bifurcació de les promeses i els actes acompanyen els silencis reservats dels llargs capvespres de lectura. Si hom cerca la puresa, només trobarà la rudesa de les mirades inútils i de les armes homicides: inventarà el repòs en presentar-se els núvols de la desídia. Algú desfà el vel de les hores erigides al pal de les nacions encara incipients i s'esmunyen les busques esfilagarsades entre matolls i verdolagues, entre margallons i llangardaixos. Encara no s'esdevé la calma precisa perquè la lletra pugui fer olor de nous llessamins i de papers mullats, quan tot d'avionetes atrotinades escampen pels cels indolents les línies indecents dels hímens oblidats.


Ricard Ripoll

El món s'acaba demà

Edicions del Buc / Pruna Llibres, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada