EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 19 de desembre de 2021

[UNA MÀ TANCADA EN ELS CALAIXOS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Una mà tancada en els calaixos

recorre les parets silenciosa,

ensopega amb objectes oblidats,

rememora formes confinades

i sap l’esgrogueïda resplendor,

la vida acumulada com el llast

a la cisterna d’un vaixell. La mà

franqueja obstacles, intueix un ordre

i un recorregut precisos. Així,

l’espai informe es torna a definir:

la vall s’enclou simètrica en un punt,

mentre s’estén la conca on convergeixen

tots els afluents. Sola entre clarors,

però en el cor mateix de la tenebra,

la mà oficia un ritual antic:

com mots d’una ment inaugural,

els déus s’asseuen sobre trons de pedra

i torna cada estrella al seu origen.

La memòria de la llum promet

la intensitat que a penes representa.


Joan Mahiques Climent

Entre dues clarors

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací


4 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

Interessant el poema: l'ombra de la memòria busca els objectes que havia estimat.
Sigues feliç, escriu i contempla des del primer dia d'hivern. OX

Calpurni ha dit...

La memòria té tants de racons on buscar!
Gràcies, Olga, pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Aquesta mà estarà trista, perquè no troba res per més que ho recordi i busqui pels racons...Una mà sola, l'ombra d'una mà.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La veritat és que tots busquen alguna cossa ne la memòria que ens recorde bons moments.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada