EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimecres, 22 de desembre de 2021

[VELL XIPRER QUE T'ESCAPES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vell xiprer que t’escapces

en negror vulnerada,

nit sobre nit del teu dolor gebrat:

¿on has llançat l’aixada del teu signe?,

¿fins quan seràs mudança del silenci?

Camino la teva ombra desolada,

trepitjo els gàlbuls ara oberts per l’aire,

segrego verda soledat callada.

 

Per tu i per mi, l’atzar fou trena amarga.


Susanna Rafart

D'una sola branca

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autora, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agraden els xiprers, ens donen la benvinguda, per això n'hi ha al cementiris i a les cases de pagès...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

És una llàstima que els xiprers es recloen als cementeris. Una muntanya amb és és ben preciosa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada