EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

divendres, 10 de juny de 2022

[EM VA PROHIBIR SOMRIURE UNA CARTA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Em va prohibir somriure una carta

vestida d'uniforme i medalles.

La imatge de la mort

avui va als segells.

Alenar el seu nom

era com escopir la pols d'un record

bressolat per l’onada de l’esperança.

 

No fer res

és admetre el poc sentit de la paraula.

 

Vaig viure lluny

de l’amor que predicava

m'escorcollava els sentiments

i somiava, a cada instant

de reposar el nostre alè revolucionari.


Ferran Navarro i Soriano

Manifest de les branques i altres pamflets

Editorial Denes, 2020

Més sobre l'autor, ací


[En aquest enllaç es pot veure una notícia sobre el fet que va donar lloc al poema:

https://twitter.com/4_ferran/status/1487319785021100033?t=-G6k5Sqd8Ifl-CxVvJX5_w&s=08]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada