(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Em va prohibir somriure una carta
vestida d'uniforme i medalles.
La imatge de la mort
avui va als segells.
Alenar el seu nom
era com escopir la pols d'un record
bressolat per l’onada de l’esperança.
No fer res
és admetre el poc sentit de la paraula.
Vaig viure lluny
de l’amor que predicava
m'escorcollava els sentiments
i somiava, a cada instant
de reposar el nostre alè revolucionari.
Ferran Navarro i Soriano
Manifest de les branques i altres pamflets
Editorial Denes, 2020
Més sobre l'autor, ací
[En aquest enllaç es pot veure una notícia sobre el fet que va donar lloc al poema:
https://twitter.com/4_ferran/status/1487319785021100033?t=-G6k5Sqd8Ifl-CxVvJX5_w&s=08]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada