EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

diumenge, 19 de juny de 2022

SONET PER A DONES QUE SOMIEN CAVALLS

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

SONET PER A DONES QUE SOMIEN CAVALLS

 

T’has arrencat els ulls

per una casa

i, per una carícia,

has esguerrat el teu vestit magnífic.

 

T’has esventrat

per a donar vida

i t’has venut l’ànima al diable

per una il.lusòria família.

 

Ara plores, sí;

no entens res:

ensenyes les dents i et menjaries algú.

 

Hi ha nits que també jo

somio amb cavalls:

no porten brides ni ferradures.

 

Laura Martin Ortiz

D'aquest breu somni

Bromera Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací   

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No és pas per a mi, que mai he somniat amb cavalls...
Bon vespre, Artur.

Calpurni ha dit...

Cadascú somia el que l'arriba en la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada