Images à la sauvette
[Henri Cartier-Bresson, 1908-2004]
No hi ha res en aquest món
que no tingui un instant decisiu.
Cardenal de Retz
Vas pressentir sempre el moment;
la mil·lèsima fracció de segon
en què el geni i l’olfacte es confabulen.
Premies el disparador contra el silenci,
per això als teus retrats palpita
un impuls fosc, una pulsió de vida
obscura i tràgica, un convuls equilibri.
Deies que una bona fotografia
havia de fer-se amb els ulls i el cap i el cor,
i que era bo deixar que fossin les imatges
les que busquessin l’objectiu
igual que un animal cerca la mà
que l’alimenta. Les teves lents
han congelat una part grisa de la història.
En blanc i negre vas brunyir
de llum viva totes les teves fotos.
La “Sèrie índia” sintetitza
l’instant revelador
en què l’invisible se’ns concreta
i la mirada és com la fulla d’una daga.
Un dia vas deixar de retratar:
“Ja no faig fotografies”, repeties
com si t’habités un dens pòsit de nostàlgia
i en cada imatge retrobessis
algun fragment inèdit i brutal
de la part més ferotge del teu segle.
“Ja no faig fotografies. Als carrers no.”
Com si els records se’t regiressin
i t’inquietés aquella forma de memòria
feta de trossos de paper.
Tota aquella memòria de voyeur.
L’obsessió per una imatge robada:
“Hi ha massa llum,
ja no faig fotografies.”
El rastre nival
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agra això que una bona fotografia s'ha de fer amb els ulls, el cap i el cor...A mi m'agraden molt les fotos amb blanc i negre, tenen un deix de nostàlgia!!!
Bon vespre, Jesús.
Realment, les fotografies tenen origen als ulls.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada