EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 13 de juny de 2022

[SABIA NOMS QUE EREN...]

(Imatge pròpia)


Sabia noms que eren iridescències

i travessaven jardins. Sabia indrets

on creixien en majestat les meravelles

i els nèctars substantius dels clars de lluna,

on creixien les papallones de la imaginació.

¿Ara quin frenesí m’ha empès

inevitablement

cap a presidis encerclats d’herba negra?

Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.


Antoni Vidal Ferrando

Si entra boira no tendré on anar

Proa Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quina papallona més preciosa, no se'n veuen gaires, però són més boniques que les de la imaginació!!!
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gràcies, M. Roser.
La foto la vaig fer als Pirineus.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada