EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dijous, 21 de juliol de 2022

POEMA AMB DATA (CXVII): [DE LA LLUNA QUE NO SE'N PARLI MÉS...]

(Imatge pròpia)

De la lluna que no se’n parli més.

Mite caigut aquell 21 de juliol

quan aquells llunàtics van clavar-li una bandera estrellada.

Dels eclipsis que se’n digui ja només el necessari:

vulgar coincidència, repetitiva, repetitiva, repetitiva.

 

Quan de reüll, en mirar-los,

ens tornem cecs, ja és això: la fi del món.

 

Biel Barnils Carrera

Capcorestómac

Témenos Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada