EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dilluns, 11 de juliol de 2022

[AHIR LES PAPALLONES EREN TAQUES DE LLUM...]


 (Imatge pròpia)

A Isabel, morta als tres anys,

seduïda pel misteri de l’aigua

 

Ahir les Papallones eren taques de llum

fent equilibris

sobre els fils invisibles de la primavera.

 

Ahir els infants del meu món

eren com una lluna creixent

que tanca els ulls i somriu juganera.

 

Ahir en el prat del record

passejava, entre d'altres,

la seua tendra mirada riallera.

 

Tot era ahir. Tot era.

 

Rosa Serrano

Paraules de vides

Edicions Bromera, 2000

Més sobre l'autora, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Molt bonic, però també tot pot ser avui, i demà!!! Preciosa la papallona.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Un poc trist per la dedicatòria.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada