(Imatge no identificada presa de la xarxa)
¿Per què, doncs, malgrat tanta suor damunt la terra
i
tant d’esbraonament de primavera 
sempre
treu flor la mort com negra oronella? 
¿Per
què, doncs, veig, debades, una senalla d’estrelles 
que
em parla de tu, en l’ampla nit estesa? 
Molt
aviat, seràs, però, 
les
ales de l’ametller i les arrels de la cadernera.
[Fragment]
Pere Suau
Cors artesians
Pagès Editors, 2022
 


 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Entrades
Entrades
 
 

 
2 han deixat la seua empremta:
M'agraden molt les dues estrofes finals...
Bon vespre, Jesús.
hi ha una bella contraposició de conceptes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada