EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 19 de juliol de 2022

[PER QUÈ, DONCS, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


¿Per què, doncs, malgrat tanta suor damunt la terra

i tant d’esbraonament de primavera

sempre treu flor la mort com negra oronella?

 

¿Per què, doncs, veig, debades, una senalla d’estrelles

que em parla de tu, en l’ampla nit estesa?

 

Molt aviat, seràs, però,

les ales de l’ametller i les arrels de la cadernera.

[Fragment]





Pere Suau

Cors artesians

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agraden molt les dues estrofes finals...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

hi ha una bella contraposició de conceptes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada